07 junio 2008

[6 días 6 álbumes] Un somni redó

He guardado para esta última entrega un álbum muy especial. Podría decirse que con él empezó todo. Parece que fue hace mucho, pero tan solo han pasado unos años. Hacía poco que habíamos inaugurado el 2004 cuando me inscribí en un curso de literatura infantil y juvenil. Ya me atraían los libros para niños, pero no tanto desde un punto de vista personal, sino más profesional: trabajando en una biblioteca, y pasando muchas horas en la sección infantil, sentía curiosidad por saber más sobre esta literatura. Pero no me imaginaba que pudieran existir álbumes que me atrajeran más allá de ese interés por conocer qué libros infantiles me parecían más apropiados, divertidos, mejor ilustrados, de más calidad para los niños. No pensaba que hubieran libros así también para mí.

Y entonces,
Pep Molist nos leyó en voz alta, en una de las sesiones del curso, Un somni redó, de Juan Carlos Chandro, ilustrado por Gonzalo Izquierdo. Y quedé atrapada... y así sigo.



"Hi havia una vegada un infant que somiava ser gran per a saber la resposta de totes les preguntes. I perquè ningú no tornara a dir-li: Això ja ho comprendràs quan sigues gran.
L'infant vivia en una caseta que somiava ser un gratacels, perquè se'l poguera veure des de tots els llocs. I perquè al seu interior visqueren centenars de persones.
La caseta es trobava en un poble que somiava ser una ciutat per a aparéixer a tots els mapes i per a rebre cada any milers de visitants.
El poble pertanyia a una petita nació que somiava ser una gran nació, perquè els seus habitants se sentiren orgullosos de viure en un país poderós. I perquè els altres països la temeren i la respectaren.
La petita nació era a la Terra, que somiava a ser el Sol per a ser la reina del sistema solar. I perquè els altres planetes giraren al seu voltant...

Però hi havia una cosa que la petita nació, el poble, la caseta, i l'infant no sabien. No sabien que el Sol, la gran nació, la ciutat, el gratacels i les persones grans també somiaven.

El Sol somiava ser la Terra per a poder estar replet de vida. I per a saber què és la nit.
La gran nació somiava ser una petita nació, perquè els seus habitants se sentiren orgullosos de viure en un país que mai no s'havia aprofitat dels altres països. I perquè els altres l'estimaren i la respectaren sense tindre-li por.
La ciutat somiava ser un poble perquè tots els seus veïns es conegueren entre si. I perquè s'ajudaren els uns als altres quan ho necessitaren.
El gratacels somiava ser una caseta, per a ser la llar d'una família que se l'estimara. I perquè aquesta família la considerara part de la seua vida per haver anat omplint-la de records any rere any.
I cada persona gran somiava ser un infant, per a seguir creient que totes les preguntes tenen resposta. I perquè ningú no tornara a dir-los: Ets massa vell per a comprendre això.

I també perquè totes les nits, després de gitar-se, la seua mare els llegira un conte. I després somiar..."


["Había una vez un niño que soñaba ser mayor para saber la respuesta a todas las preguntas. Y para que nadie volviera a decirle: Eso ya lo comprenderás cuando crezcas.
El niño vivía en una casita que soñaba ser rascacielos, para que se la pudiera ver desde todas partes. Y para que en su interior vivieran cientos de personas.
La casita se encontraba en un pueblo que soñaba ser una ciudad para aparecer en todos los mapas y para recibir cada año miles de visitantes.
El pueblo pertenecía a una pequeña nación que soñaba ser una gran nación, para que sus habitantes se sintieran orgullosos de vivir en un país poderoso. Y para que los otros países la temieran y la respetaran.
La pequeña nación estaba en la Tierra, que soñaba ser el Sol para ser la reina del sistema solar. Y para que los otros planetas giraran a su alrededor...

Pero había una cosa que la pequeña nación, el pueblo, la casita y el niño no sabían. No sabían que el Sol, la gran nación, la ciudad, el rascacielos y las personas mayores también soñaban.

El Sol soñaba ser la Tierra para poder estar repleta de vida. Y para saber qué es la noche.
La gran nación soñaba ser una pequeña nación, para que sus habitantes se sintieran orgullosos de vivir en un país que nunca se había aprovechado de otros países. Y para que los otros la quisieran y respetaran sin tenerle miedo.
La ciudad soñaba ser un pueblo para que todos sus vecinos se conocieran enre sí. Y para que se ayudaran los unos a los otros cuando lo necesitaran.
El rascacielos soñaba ser una casita, para ser el hogar de una familia que la quisiera. Y para que esta familia la considerara parte de su vida por haber ido llenándola de recuerdos año tras año.
Y cada persona mayor soñaba con ser un niño, para seguir creyendo que todas las preguntas tienen respuesta. Y para que nadie volviera a decirles: Eres demasiado viejo para entenderlo.

Y también para que todas las noches, después de acostarse, su madre les leyera un cuento. Y después soñar...”]

***

Con este texto, y su traducción casera al castellano (aunque existen ambas ediciones, publicadas por Tàndem), vamos a cerrar este ciclo de álbumes para todas las edades. Espero que hayan disfrutado. Yo, al menos, lo he hecho. La próxima vez que vayan a una librería, deténganse en la sección infantil. Quizá encuentren más de lo que esperaban...


[Resumen de la serie 6 días 6 álbumes.]

11 comentarios:

Juan Mata dijo...

Un texto muy hermoso. No me extraña la adicción. Gracias por descubrírmelo.

Palimp dijo...

Gracias por estas recomendaciones que ahora me van a venir pero que muy bien.

sfer dijo...

Un placer descubrirles esta joya.

Cuando se te acaben estas recomendaciones y necesites más, Palimp, ya sabes dónde encontrarme :-)

Anónimo dijo...

Hola. He de dir que vaig arribar ací després d'anar passant d'un ellaç d'un amic a altre i hui, no puc fer altra cosa que donar-te les gràcies per descobrir-me aquestes meravelles.
De vegades participe en sesions de contacontes i amb aquest últim text...crec que feia temps que no havia escoltat (llegit) cap tan bonic.
Gràcies.

sfer dijo...

Benvinguda, Clareta, i gràcies pel teu comentari. Espero no haver creat massa expectatives, perquè ara potser serà molt difícil continuar a l'alçada XD

Anónimo dijo...

Sfer, i 30 àlbums per un mes?
és molt interessant saber quins són els àlbums que més agraden a cadascú. Tenia certa curiositat per la tria i m'ha sorprès sobretot el darrer. Encara que jo també el vaig conèixer a través de la veu del Pep Molist i comparteixo amb tu el plaer.
àpali

sfer dijo...

És que això de les "setmanes", sobre tot després de la de TV3, se me ha pegado un poco. I a més, 30 dies bloguejant sense parar, no sé si el cos (i la ment) em donaria per tant...

Quina gràcia com ens fem a la idea del que li deu agradar en algú i després ens sorprèn amb una tria que no esperàvem, oi? Aviam què et sembla la peli que t'he portat avui, però és d'aquelles que estic convençuda que t'agradarà :-)

Irisibula dijo...

Jo també em sumo a la proposta de la Berta... Podries fer una tria mensual! Compartiu la informació, home... quina peli és aquesta?

sfer dijo...

Una japo molt tendra... Clar que, qui em diu a mi que la Berta no és més de l'estil de l'Ichi? Aviat ho descobrirem...

Àngels dijo...

M'ha agradat molt la idea que has tingut, i, encara que no he pogut seguir-la dia a dia, quan he pogut llegir totes les propostes me les he apuntades per poder adquirir-les i, a mes, pasar-li el llistat al bibliotecari de "La Biblio" del meu poble.
Gràcietes.

sfer dijo...

Gràcies àngels. Espero que també et deixis aconsellar pel bibliotecari del teu poble, que de ben segur tindrà propostes interessants per fer-te :-)